El passat 18 de Desembre, el poble de Freginals va participar amb La Marató de TV3 dedicada aquest any a la donació i transplantament d'òrgans i teixits. En motiu d'aquesta marató es van organitzar diversos actes al poble per a col.laborar amb la causa. Gràcies a tots!

Trasplantament d'òrgans

Els òrgans que es trasplanten avui dia són els ronyons, el fetge, el cor, els pulmons i el pàncrees.

Tothom pot ser donant, no hi ha límit d’edat. Una condició indispensable per ser donant és morir en un hospital en condicions controlades que puguin garantir el bon funcionament dels òrgans un cop trasplantats.

A més dels donants cadàver, també hi ha la donació en viu, que consisteix a donar un òrgan (ronyó) o una part d’un òrgan (fetge) amb la condició de no posar en perill la salut del donant. Es tracta d’una tècnica que cada vegada té més pes i que disminueix les llistes d’espera. A Catalunya, un de cada quatre trasplantaments de ronyó són de donant viu.

La donació sempre ha de ser un fet voluntari, gratuït, anònim i altruista.

L'extracció i la distribució dels òrgans estan coordinades per l'OCATT (Organització Catalana de Trasplantaments). Els òrgans s'assignen en funció d'uns criteris clínics - com la gravetat del pacient- i d'uns criteris territorials - que prioritzen que l'òrgan es trasplanti en l'àrea geogràfica on s'ha generat (hospital, ciutat, comunitat autònoma, resta de l'estat i, finalment, estranger). Aquests criteris han estat prèviament consensuats pels experts a Catalunya i a tot l'estat espanyol.

Trasplantament de teixits

Els teixits que es trasplanten amb més freqüència són ossos, vàlvules cardíaques, tendons, còrnies i pell. A diferència dels òrgans, amb el trasplantament de teixits no se salva la vida, però es millora substancialment la qualitat de vida del pacient. Amb un trasplantament de còrnia una persona s'hi pot tornar a veure. O, en el cas d'un tumor de fèmur, fent un trasplantament d'os no cal amputar la cama.

Un cop extrets, els teixits es conserven en bancs de teixits, en unes condiciones molt específiques, i es poden mantenir així anys, fins que es troba el receptor ideal. En aquest cas, no hi ha llista d'espera i els problemes derivats de l'empelt són mínims. De donant viu, els trasplantaments més freqüents són els que provenen del moll de l'os, el cordó umbilical i la sang perifèrica. Aquests s'utilitzen per tractar leucèmies i altres malalties de la sang.